Inception,
 a
 New
 Breed
 of
 Thematic
 Film
 
Scoring
 

 

 

 

 

by
 Alex
 Williams
 

 

 

 

 

 

 

Inception
 tells
 the
 story
 of
 Mr.
 Cobb,
 who
 has
 been
 estranged
 from
 his
 family
 
due
 to
 his
 line
 of
 work.
 In
 the
 movie,
 Cobb
 has
 learned
 the
 art
 of
 constructing
 
dreams
 by
 using
 a
 military
 device
 that
 had
 been
 developed
 so
 that
 soldiers
 could
 be
 
trained
 for
 battle
 in
 their
 dreams.
 This
 device
 makes
 it
 so
 that
 one
 person
 can
 design
 
a
 dreamscape
 and
 others
 could
 follow
 this
 “architect”
 into
 the
 dream
 so
 that
 they
 all
 
would
 be
 able
 to
 dream
 corporately.
 In
 these
 dreams,
 if
 a
 person
 dies,
 they
 would
 
simply
 wake
 up.
 

 
After
 learning
 the
 ability
 to
 do
 this,
 Cobb
 begins
 to
 work
 for
 secret
 
organizations
 who
 are
 carrying
 out
 illegal
 operations,
 which
 include
 using
 these
 
dreaming
 machines
 to
 get
 another
 person
 into
 a
 dream
 to
 steal
 information
 from
 
them.
 At
 first
 the
 audience
 is
 led
 to
 believe
 that
 it
 is
 because
 of
 these
 illegal
 
operations
 that
 Cobb
 is
 now
 unable
 to
 return
 home
 to
 his
 family,
 but
 it
 is
 later
 
revealed
 that
 Cobb
 and
 his
 wife,
 Mal,
 used
 to
 experiment
 with
 dreams
 in
 the
 past.
 
During
 their
 experimentation,
 Cobb
 and
 Mal
 got
 so
 far
 into
 a
 dream
 that
 they
 
became
 lost
 and
 trapped
 for
 years,
 growing
 into
 old
 people
 before
 they
 finally
 woke
 
up.
 This
 region
 of
 dream
 space
 is
 known
 as
 “limbo”
 and
 is
 called
 “deconstructed
 
dream
 space”
 where
 a
 person
 can
 become
 stuck
 for
 decades.
 

 
In
 order
 to
 break
 free
 from
 Limbo,
 Cobb
 devised
 a
 plan
 to
 perform
 inception,
 
the
 birthing
 of
 an
 idea
 in
 another
 person’s
 mind,
 on
 his
 wife.
 He
 planted
 in
 her
 the
 
idea
 that
 her
 world
 was
 not
 real,
 because
 after
 so
 long
 she
 had
 forgotten
 that
 their
 
world
 in
 “limbo”
 was
 not
 real.
 When
 she
 conceived
 of
 this
 idea,
 she
 killed
 herself
 in
 

the
 dream,
 which
 finally
 woke
 both
 of
 them
 up,
 old
 souls
 in
 young
 bodies.
 The
 
problem
 with
 this
 inception
 was
 that
 the
 idea
 planted
 inside
 of
 the
 dream
 grew
 to
 
take
 over
 Mal’s
 mind,
 eventually
 causing
 her
 to
 believe
 that
 the
 real
 world
 that
 she
 
had
 returned
 to
 was
 also
 not
 real.
 This
 meant
 that
 in
 order
 for
 her
 to
 really
 “wake
 
up”,
 she
 needed
 to
 kill
 herself.
 

 
Cobb
 tried
 over
 and
 over
 again
 to
 talk
 her
 out
 of
 it,
 but
 deep
 down
 she
 didn’t
 
believe
 him
 and
 set
 him
 up
 with
 a
 trap
 where
 she
 killed
 herself
 and
 framed
 him
 as
 
her
 killer,
 which
 forced
 him
 to
 flee
 the
 country.
 We
 find
 Cobb
 now
 trying
 to
 get
 back
 
to
 the
 United
 States
 from
 Japan.
 He
 is
 once
 again
 working
 for
 an
 organization
 to
 
steal
 information
 from
 a
 wealthy
 businessman’s
 mind,
 but
 ultimately
 fails
 as
 this
 
guy,
 Saito,
 has
 been
 trained
 to
 recognize
 dream
 thievery.
 

 
After
 waking
 up,
 Saito
 hunts
 Cobb
 and
 his
 partner
 Arthur
 down
 and
 
blackmails
 Cobb
 to
 try
 and
 get
 him
 to
 break
 into
 his
 opposition,
 Robert
 Fischer
 Jr.’s
 
mind.
 Saito
 wants
 Cobb
 to
 get
 Robert
 to
 break
 up
 his
 business
 empire,
 and
 promises
 
Cobb
 the
 ability
 to
 pass
 back
 into
 America
 freely
 once
 he
 finishes
 the
 job.
 Cobb
 
reveals
 that
 the
 ability
 to
 plant
 the
 idea
 that
 would
 cause
 Robert
 Fischer
 to
 break
 his
 
empire
 up
 is
 possible,
 as
 he’s
 performed
 it
 before,
 and
 agrees
 to
 the
 job.
 

 
This
 starts
 a
 longer
 trek,
 where
 Cobb
 must
 find
 the
 ingredients
 he
 needs
 to
 
do
 it.
 In
 order
 to
 plant
 an
 idea
 in
 another
 person’s
 mind
 during
 their
 dreams,
 it
 has
 
to
 come
 from
 the
 dreamer
 in
 the
 form
 of
 self-­‐realization,
 and
 this
 must
 take
 place
 in
 

a
 deep
 level
 of
 a
 dream.
 In
 order
 to
 get
 to
 a
 deep-­‐enough
 level,
 the
 dreamers
 must
 be
 
heavily
 sedated
 so
 that
 they
 will
 sleep
 long
 enough
 to
 get
 there,
 also
 making
 room
 
for
 them
 to
 create
 several
 dreams
 inside
 of
 one.
 

 
First,
 he
 goes
 to
 his
 old
 teacher
 to
 find
 someone
 to
 architect
 the
 dreams
 that
 
they
 will
 enter.
 His
 teacher
 points
 him
 to
 this
 girl
 student
 named
 Ariadne
 who
 he
 
tests
 thoroughly
 before
 he
 and
 Arthur
 begin
 to
 instruct
 her
 about
 corporate
 
dreaming.
 Here
 he
 starts
 to
 reveal
 some
 parts
 of
 his
 past,
 which
 includes
 the
 reason
 
why
 he
 no
 longer
 architects
 dreams.
 

 
Cobb
 goes
 to
 Mombasa
 to
 recruit
 someone
 to
 help
 him:
 a
 thief
 known
 as
 
Eames,
 who
 points
 him
 to
 a
 chemist
 named
 Yusuf
 who
 concocts
 formulas
 that
 cause
 
people
 to
 dream
 for
 long
 periods
 of
 time.
 During
 this
 period
 of
 time,
 more
 people
 in
 
suits
 chase
 Cobb
 from
 other
 organizations
 that
 are
 after
 him.
 

 
With
 all
 of
 these
 new
 team
 members,
 they
 begin
 to
 think
 out
 how
 to
 plant
 the
 
idea
 in
 Robert
 Fischer’s
 head,
 including
 how
 to
 get
 to
 him.
 Once
 all
 of
 this
 is
 mapped
 
out,
 they
 set
 their
 plans
 into
 motion.
 Early
 on
 in
 the
 dream,
 their
 plans
 are
 
sabotaged,
 because
 they
 soon
 realize
 that
 Robert
 Fischer
 has
 been
 trained
 so
 that
 
his
 mind
 defends
 itself
 subconsciously.
 Saito
 becomes
 wounded
 early
 on
 which
 
means
 that
 he
 only
 has
 a
 little
 time
 to
 live,
 because
 the
 more
 dreams
 within
 dreams
 
one
 creates,
 the
 more
 time
 becomes
 stretched:
 5
 minutes
 becomes
 an
 hour
 a
 level
 
down
 and
 so
 on.
 


 
The
 other
 major
 problem
 is
 that
 the
 reason
 why
 Cobb
 doesn’t
 architect
 
dreams
 anymore
 is
 because
 of
 the
 guilt
 he
 feels
 towards
 having
 performed
 
Inception
 on
 his
 wife,
 ultimately
 leading
 to
 her
 death.
 Now
 whenever
 he
 dreams,
 she
 
appears
 inside
 of
 his
 dreams
 to
 sabotage
 whatever
 it
 is
 that
 he’s
 doing.
 Since
 they’re
 
all
 dreaming
 corporately,
 she
 enters
 into
 the
 dream
 from
 Cobb’s
 subconscious
 to
 
attack
 everyone.
 

 
As
 the
 team
 goes
 through
 the
 levels
 of
 the
 dreams
 that
 they
 have
 planned
 
out,
 the
 dramatic
 intensity
 increases.
 When
 Saito
 is
 shot,
 Cobb
 reveals
 to
 the
 team
 
that
 if
 they
 die
 inside
 of
 the
 dream,
 they
 will
 fall
 into
 limbo
 because
 they
 are
 too
 
heavily
 sedated
 to
 wake
 up
 normally.
 Also,
 each
 level
 of
 Fischer’s
 dream
 is
 full
 of
 
defense
 units
 that
 the
 team
 has
 to
 fight
 in
 order
 to
 continue
 to
 operate.
 When
 they
 
get
 to
 the
 bottom
 level
 of
 the
 dream,
 Mal
 shows
 up
 and
 shoots
 Fischer,
 so
 Cobb
 
ventures
 into
 Fischer’s
 subconscious
 to
 pull
 both
 him
 and
 Saito,
 who
 has
 finally
 died
 
from
 his
 bullet
 wound
 on
 dream
 level
 1,
 back
 out
 of
 limbo.
 He
 succeeds
 in
 rescuing
 
Fischer
 from
 Mal,
 but
 Christopher
 Nolan
 made
 it
 unclear
 as
 to
 whether
 or
 not
 he
 
was
 able
 to
 save
 Saito
 as
 well.
 

 
This
 is
 important
 because
 the
 very
 beginning
 of
 the
 movie
 is
 set
 up
 as
 a
 
frame,
 where
 the
 very
 first
 scene
 is
 Cobb
 supposedly
 finding
 Saito
 inside
 of
 limbo
 
after
 he
 has
 aged.
 This
 scene
 is
 shown
 before
 the
 concept
 of
 dreams,
 who
 these
 
characters
 are,
 and
 what
 they’re
 doing
 are
 even
 explained.
 


 
In
 order
 for
 Cobb
 to
 “rescue”
 everyone
 from
 limbo,
 he
 must
 release
 his
 guilt
 
of
 having
 killed
 Mal
 and
 to
 let
 go
 of
 her
 existence
 in
 his
 dreams.
 After
 this,
 they
 wake
 
up
 and
 Cobb
 is
 finally
 able
 to
 return
 home
 to
 his
 kids.
 To
 sum
 it
 up,
 this
 is
 a
 story
 of
 
a
 man
 riddled
 with
 guilt
 who
 finally
 overcomes
 his
 deepest
 darkest
 secret
 to
 save
 
himself,
 his
 crew,
 and
 to
 be
 reunited
 with
 his
 family.
 

 
Hans
 Zimmer’s
 approach
 to
 this
 movie
 is
 very
 similar
 to
 Christopher
 Nolan’s
 
narrative.
 He
 very
 carefully
 followed
 Christopher
 Nolan’s
 plot
 and
 dialogue
 and
 
spun
 musical
 themes
 that
 would
 serve
 the
 movie
 to
 dramatize
 scenes
 and
 create
 
subconscious
 references
 to
 emotions
 and
 connections
 between
 characters.
 This
 
paper
 will
 explore
 the
 connections
 that
 Hans
 Zimmer
 has
 set
 up
 between
 his
 themes
 
and
 the
 characters
 and
 plot
 of
 the
 movie,
 ultimately
 revealing
 a
 set
 amount
 of
 
themes
 that
 have
 been
 largely
 stitched
 together
 through
 music
 editing
 and
 are
 set
 
up
 and
 referred
 back
 to
 in
 order
 to
 carry
 more
 specific
 meanings.
 It
 will
 be
 
organized
 separately
 by
 themes,
 which
 will
 each
 follow
 chronological
 narration
 of
 
their
 uses.
 

 
Old
 Souls
 

 
The
 most
 important
 theme
 in
 the
 movie
 could
 be
 considered
 to
 be
 what
 is
 
referred
 to
 on
 the
 soundtrack
 as
 Old
 Souls.
 This
 theme
 is
 most
 often
 used
 to
 
represent
 the
 connection
 between
 Cobb
 and
 Mal
 that
 exists
 as
 their
 tragic
 

relationship
 through
 aging
 and
 eventually
 Mal’s
 death
 surrounding
 their
 corporate
 
dreaming.
 The
 soundtrack
 of
 the
 movie
 contains
 some
 of
 the
 themes
 as
 played
 
verbatim
 in
 the
 movie
 and
 is
 useful
 for
 dissecting
 what’s
 going
 on.
 The
 reason
 why
 
it’s
 obvious
 that
 much
 music
 editing
 has
 been
 done
 is
 that
 the
 theme
 exists
 as
 one
 
full
 track
 and
 is
 being
 dropped
 into
 certain
 scenes.
 

 
Old
 Souls
 melody:
 


 

 
Hans
 very
 brilliantly
 follows
 the
 dialogue
 of
 the
 movie
 and
 then
 whenever
 
Cobb
 has
 a
 passing
 thought
 about
 Mal,
 or
 when
 he
 has
 a
 flashback
 about
 her,
 he
 
drops
 this
 theme.
 The
 very
 first
 time
 this
 theme
 appears
 is
 6
 to
 7
 seconds
 before
 
Cobb
 first
 sees
 Mal
 in
 his
 dream
 operation
 at
 the
 beginning
 of
 the
 movie.
 A
 low
 pad
 
playing
 in
 the
 right
 key
 before
 the
 theme
 is
 brought
 in
 achieving
 this
 transition
 from
 
more
 general
 action-­‐cue
 music.
 Then
 Cobb
 and
 Mal
 begin
 their
 conversation.
 The
 
part
 of
 the
 whole
 “song”
 as
 played
 on
 the
 soundtrack
 that
 this
 bit
 of
 music
 uses
 
happens
 at
 about
 3:45
 in
 the
 track
 audio.
 This
 continues
 verbatim
 until
 6:57
 when
 
Hans
 drops
 a
 different
 theme,
 called
 One
 Simple
 Idea
 on
 the
 soundtrack,
 which
 will
 
be
 discussed
 later.
 

 

The
 second
 time
 Old
 Souls
 is
 brought
 in
 happens
 at
 about
 23:18.
 To
 make
 it
 
fit
 here,
 Hans
 uses
 the
 pad
 sound
 to
 sit
 under
 the
 dialogue,
 which
 fades
 in
 very
 
quietly.
 Since
 Old
 Souls
 starts
 with
 a
 special
 synth
 pad,
 it
 doesn’t
 distract
 the
 
audience
 from
 the
 dialogue,
 but
 at
 24:00
 Cobb
 starts
 talking
 about
 Mal
 not
 allowing
 
him
 to
 design
 dreams
 anymore.
 So,
 of
 course,
 Hans
 knew
 that
 the
 dialogue
 was
 
going
 in
 this
 direction
 and
 he
 used
 this
 track
 in
 this
 particular
 place
 to
 serve
 the
 
purposes
 of
 giving
 background
 music
 to
 heavy
 conversation
 without
 interrupting
 it,
 
drawing
 parallels
 between
 this
 theme
 and
 Cobb
 and
 Mal’s
 relationship,
 and
 quite
 
possibly
 to
 present
 the
 theme
 as
 many
 times
 as
 possible
 to
 give
 the
 audience
 a
 
better
 chance
 to
 internalize
 it.
 

 
The
 third
 time
 Old
 Souls
 is
 used
 happens
 at
 41:00.
 At
 this
 time,
 Arthur
 and
 
Ariadne
 are
 walking
 around
 inside
 of
 Arthur’s
 dream
 as
 he
 explains
 different
 dream
 
tricks
 to
 her.
 For
 this
 sequence
 another
 piece
 of
 music
 is
 being
 used,
 but
 almost
 
immediately
 as
 soon
 as
 Ariadne
 asks
 why
 Cobb
 doesn’t
 build
 dreams
 anymore
 and
 
Arthur
 says,
 “I
 think
 it’s
 Mal,”
 a
 synth
 pad
 covers
 the
 transition
 from
 this
 music
 to
 
more
 of
 Old
 Souls.
 In
 this
 part
 of
 Old
 Souls,
 Hans
 has
 taken
 a
 high
 melody
 line
 and
 
mixed
 it
 with
 some
 low,
 pulsing,
 percussion.
 

 
The
 fourth
 time
 that
 Old
 Souls
 is
 used
 happens
 when
 Cobb
 and
 Saito
 are
 
talking
 to
 Yusuf
 to
 test
 the
 dream
 solution.
 During
 this
 time,
 there’s
 some
 general
 
ambience
 going
 on
 until
 they
 start
 to
 sleep
 under
 the
 effects
 of
 the
 dream
 solution.
 
Some
 high
 horn-­‐clusters
 fade
 in
 covering
 the
 transition
 to
 the
 Old
 Souls
 melody
 

being
 played
 by
 the
 piano
 as
 the
 movie
 cuts
 to
 Cobb
 watching
 Moll
 as
 they
 lay
 down
 
together
 to
 die
 in
 their
 dream
 by
 being
 run
 over
 by
 a
 train
 (at
 43:45).
 This
 is
 very
 
brief
 but
 once
 again
 draws
 an
 obvious
 connection
 between
 this
 theme
 and
 Cobb
 and
 
Mal.
 

 
After
 this
 the
 movie
 continues
 to
 where
 Ariadne
 shows
 Cobb
 her
 totem,
 a
 
device
 used
 to
 distinguish
 dreams
 from
 reality,
 that
 she’s
 created
 at
 48:44
 and
 she
 
asks
 Cobb
 if
 the
 totems
 are
 his
 idea.
 This
 whole
 time
 a
 separate
 theme
 has
 been
 
playing,
 and
 immediately
 following
 his
 response,
 “No,
 they
 were
 Mal’s
 idea”
 the
 
string
 melody
 of
 Old
 Souls
 comes
 into
 the
 mix.
 Here
 it’s
 also
 important
 to
 note
 that
 
Hans
 has
 a
 lot
 of
 his
 themes
 in
 the
 same
 keys
 so
 that
 transitions
 are
 really
 easy
 
between
 one
 and
 another.
 Old
 Souls
 transitions
 out
 this
 time
 by
 another
 string
 swell
 
which
 seems
 to
 have
 been
 taken
 from
 another
 place,
 as
 all
 the
 Old
 Souls
 material
 is
 
sonically
 the
 same
 and
 finite
 in
 this
 way
 as
 a
 result.
 So
 when
 a
 theme
 has
 played
 its
 
role,
 he
 has
 to
 have
 something
 with
 which
 to
 keep
 the
 music
 going.
 

 
Next,
 at
 01:15:35,
 while
 the
 whole
 crew
 is
 dreaming
 to
 do
 their
 final
 
operation
 inside
 Robert
 Fischer’s
 mind,
 Ariadne
 asks
 Cobb
 when
 he
 was
 in
 Limbo,
 
and
 Old
 Souls
 starts
 to
 play.
 This
 is
 the
 longest
 revelation
 of
 the
 theme
 and
 it
 plays
 
out
 using
 segments
 of
 what
 is
 heard
 on
 the
 soundtrack.
 The
 first
 segment
 features
 
the
 guitar
 playing
 the
 theme,
 with
 the
 harmony
 changed
 by
 a
 bass
 string
 voice
 to
 fit
 
the
 context
 of
 the
 movie.
 This
 then
 transitions
 to
 a
 later
 part
 of
 the
 track
 where
 the
 
melody
 is
 played
 by
 high
 strings.
 This
 once
 again
 plays
 verbatim
 like
 the
 track,
 with
 

all
 of
 the
 same
 synths
 and
 sound
 design.
 This
 occurs
 for
 minutes
 until
 the
 action
 
intensifies
 when
 they
 start
 to
 argue
 and
 Cobb
 explains
 how
 Mal
 plotted
 to
 kill
 
herself
 so
 that
 Cobb
 would
 be
 forced
 to
 kill
 himself
 too.
 Hans
 has
 taken
 the
 name
 of
 
this
 track
 for
 the
 soundtrack
 from
 Cobb’s
 quote
 during
 this
 sequence,
 “to
 become
 
Old
 Souls
 thrown
 back
 into
 youth...”
 which
 is
 also
 why
 the
 correlation
 between
 this
 
theme
 and
 Cobb
 and
 Mal
 is
 so
 apparent.
 

 
The
 last
 time
 Old
 Souls
 is
 used
 happens
 during
 the
 finale.
 At
 the
 two-­‐hour
 
mark,
 Cobb
 and
 Ariadne
 have
 followed
 the
 now-­‐dead
 Fischer
 into
 Limbo
 to
 save
 him
 
so
 that
 he
 can
 experience
 inception
 one
 level
 above.
 As
 they
 finally
 find
 Mal
 inside
 of
 
Limbo,
 the
 pad
 from
 the
 very
 beginning
 of
 the
 Old
 Souls
 track
 starts
 playing
 like
 
before.
 This
 time,
 elements
 of
 the
 theme
 that
 was
 playing
 right
 before
 this
 are
 mixed
 
into
 it,
 which
 allows
 for
 a
 transition
 back
 to
 that
 theme
 which
 plays
 for
 the
 action
 of
 
the
 dreams
 on
 the
 two
 levels
 above
 theirs.
 When
 the
 movie
 cuts
 back
 to
 the
 truck
 
falling
 off
 of
 the
 bridge
 in
 slow
 motion
 in
 the
 dream
 three
 levels
 above,
 the
 music
 
snaps
 back
 to
 the
 Old
 Souls
 pad
 and
 synths
 as
 played
 verbatim
 on
 the
 soundtrack.
 
Since
 Old
 Souls
 starts
 as
 a
 pad,
 it
 works
 for
 the
 slow
 motion
 truck
 still
 flying
 over
 the
 
edge
 because
 it’s
 a
 smooth,
 homogenous
 sound,
 like
 the
 truck,
 which
 is
 flying
 
smoothly
 in
 the
 air
 at
 this
 point.
 This
 is
 right
 before
 it
 cuts
 back
 to
 Cobb
 and
 Moll.
 

 

 

 

 

Paradox
 

 
Moving
 on,
 another
 important
 theme
 is
 called
 Paradox
 on
 the
 soundtrack.
 
Paradox
 is
 part
 of
 several
 tracks
 on
 the
 soundtrack:
 it’s
 part
 of
 the
 last
 part
 of
 the
 
first
 piece,
 Half-­‐Remembered
 Dream,
 the
 last
 part
 of
 Dream
 Within
 a
 Dream,
 and
 the
 
last
 part
 of
 the
 Paradox
 track
 which
 is
 the
 same
 thing
 as
 the
 other
 major
 theme,
 
called
 Time
 from
 the
 movie.
 This
 theme
 features
 extremely
 high
 strings
 played
 in
 a
 
four-­‐note
 sequence
 like
 Old
 Souls
 and
 like
 some
 of
 the
 other
 themes
 in
 the
 movie.
 
This
 theme
 is
 also
 correlated
 to
 Cobb
 and
 Mal’s
 relationship,
 though
 it
 has
 more
 to
 
do
 with
 the
 idea
 that
 Mal
 had
 chosen
 to
 forget
 while
 they
 were
 both
 in
 Limbo,
 which
 
was
 that
 they
 were
 dreaming.
 In
 the
 movie,
 to
 forget
 this
 fact
 she
 locks
 away
 her
 
totem
 in
 a
 safe,
 hidden
 in
 the
 world
 she
 and
 Cobb
 build.
 
 

 


 


 
Paradox
 first
 shows
 up
 when
 Cobb
 uses
 Mal’s
 totem
 at
 to
 see
 if
 he’s
 awake
 or
 
not,
 as
 her
 totem
 is
 a
 dreidel,
 which
 is
 supposed
 to
 never
 stop
 spinning
 during
 a
 
dream,
 where
 it
 would
 simply
 fall
 over
 eventually
 in
 real
 life.
 This
 rendition
 of
 the
 
theme
 at
 33:55
 is
 the
 more
 resolved
 version
 of
 this
 theme.
 It’s
 a
 four-­‐chord
 pattern,
 
but
 during
 the
 movie
 the
 resolved
 version
 is
 saved
 for
 less-­‐tense
 moments.
 Time,
 on
 
the
 soundtrack,
 is
 the
 most
 resolved
 form
 of
 this
 piece,
 where
 all
 the
 chord
 
resolutions
 are
 clear
 and
 are
 major.
 In
 the
 piece
 named
 Paradox,
 the
 chord
 
resolutions
 are
 dissonant
 and
 less
 clear,
 which
 sets
 up
 a
 useful
 contrast
 for
 the
 plot.
 
Also,
 this
 theme
 very
 deliberately
 starts
 exactly
 when
 he
 spins
 the
 dreidel
 here,
 
which
 helps
 illuminate
 what
 its
 meaning.
 

 
The
 second
 time
 this
 theme
 is
 used
 occurs
 at
 55:00
 when
 Ariadne
 is
 
exploring
 Cobb’s
 dreams
 after
 she
 finds
 him
 dreaming
 in
 the
 warehouse
 late
 at
 
night.
 She
 hops
 into
 his
 dream
 using
 the
 machine
 to
 find
 Cobb
 visiting
 a
 sort
 of
 
“dream
 prison”
 that
 he’s
 constructed
 to
 hide
 his
 memories
 of
 Mal
 while
 he
 deals
 
with
 them.
 Christopher
 Nolan
 has
 done
 something
 brilliant
 here
 in
 that
 he
 uses
 
Ariadne’s
 character
 to
 reveal
 to
 the
 audience
 Cobb’s
 backstory.
 Ariadne
 is
 quite
 
rebellious
 in
 nature,
 and
 by
 hastily
 running
 past
 Cobb
 to
 see
 the
 rest
 of
 his
 prison,
 
much
 like
 she
 hastily
 started
 to
 edit
 one
 of
 the
 first
 dreams
 she
 architected
 when
 
Cobb
 told
 her
 not
 to,
 she
 explores
 the
 depths
 of
 Cobb’s
 subconscious,
 allowing
 the
 
audience
 inside
 of
 his
 mind
 to
 get
 a
 better
 picture
 of
 what’s
 going
 on
 and
 to
 move
 
the
 story
 forward.
 In
 this
 way,
 the
 plot
 of
 Inception
 is
 “about
 itself”
 in
 such
 a
 way
 

that
 it
 does
 not
 plainly
 present
 to
 the
 audience
 what
 is
 going
 on,
 but
 instead
 uses
 
elements
 of
 itself
 to
 reveal
 the
 rest
 of
 itself,
 so
 that
 everything
 has
 a
 purpose,
 no
 
“fourth-­‐walls”
 are
 broken,
 and
 the
 world
 is
 completely
 internal.
 Hans
 has
 done
 the
 
same
 with
 his
 music,
 which
 will
 be
 even
 more
 clear
 not
 only
 as
 this
 Paradox
 theme
 
is
 more
 investigated,
 but
 as
 we
 venture
 into
 two
 of
 the
 other
 themes,
 One
 Simple
 
Idea,
 and
 Mombasa.
 The
 Paradox
 theme
 first
 occurs
 at
 55:00
 for
 30
 seconds
 before
 
it’s
 interrupted
 by
 a
 very
 loud
 percussive
 hit
 when
 Ariadne
 is
 noticed
 spying
 on
 
Cobb
 and
 Mal
 and
 their
 heads
 turn
 quickly
 to
 look
 at
 her.
 This
 is
 then
 replaced
 by
 
pads
 and
 pulsing
 synths.
 

 
At
 58:53,
 Ariadne
 steps
 on
 broken
 glass,
 as
 she’s
 now
 entered
 Cobb’s
 
memory
 of
 Mal
 framing
 him
 so
 that
 he
 can’t
 return
 to
 the
 United
 States.
 Hans
 
brilliantly
 takes
 the
 sound
 trail
 of
 the
 high-­‐pitched
 glass
 ringing
 and
 extends
 it
 for
 a
 
whopping
 7
 seconds
 as
 he
 turns
 it
 into
 similar-­‐sounding
 synths
 to
 start
 a
 cue
 using
 
the
 music
 of
 Paradox,
 until
 Mal
 becomes
 violent
 towards
 Ariadne
 and
 Cobb
 and
 
Hans
 brings
 in
 brass
 stings
 for
 scare
 effect.
 

 
This
 theme
 is
 not
 seen
 again
 until
 01:20:47
 during
 the
 last
 dream
 sequence.
 
Ariadne
 asks
 Cobb
 about
 his
 experience
 in
 Limbo
 and
 it’s
 going
 through
 the
 
sequence
 that
 reveals
 Mal’s
 trap
 to
 frame
 Cobb.
 The
 moment
 that
 Mal
 starts
 the
 
phrase
 that
 the
 audience
 hears
 repeatedly,
 which
 Cobb
 and
 Mal
 used
 to
 calm
 each
 
other
 when
 they
 died
 by
 the
 train
 running
 over
 them
 to
 escape
 from
 Limbo,
 “You’re
 
waiting
 for
 a
 train.
 The
 train
 that
 will
 take
 you
 far
 away.
 You
 know
 where
 you
 hope
 

this
 train
 will
 take
 you.
 You
 can’t
 know
 for
 sure,
 but
 it
 doesn’t
 matter,
 because
 you’ll
 
be
 together.”
 This
 cue
 transitions
 when
 she
 jumps
 off
 of
 the
 ledge
 to
 her
 death.
 It’s
 
also
 important
 here
 to
 notice
 that
 Christopher
 Nolan
 plants
 his
 ideas
 before
 he
 
explains
 them.
 In
 the
 paragraph
 above
 this
 one,
 which
 occurs
 20
 minutes
 before
 
this,
 Chris
 Nolan
 revealed
 this
 scene
 that
 had
 already
 happened,
 but
 he
 doesn’t
 
explain
 it
 until
 later.
 He
 does
 this
 over
 and
 over
 and
 over
 in
 the
 movie.
 In
 the
 very
 
first
 sequence
 of
 the
 movie,
 he
 takes
 the
 clip
 from
 the
 end,
 which
 is
 of
 Cobb
 finding
 
Saito
 in
 Limbo,
 who
 is
 now
 very
 old
 and
 then
 he
 transitions
 that
 clip
 as
 if
 it
 were
 
some
 kind
 of
 hallucination
 to
 the
 present,
 which
 was
 Cobb
 and
 Arthur
 trying
 to
 steal
 
from
 younger
 Saito
 the
 businessman.
 In
 the
 same
 way,
 Hans
 does
 the
 same
 with
 his
 
music,
 revealing
 themes
 like
 Old
 Souls
 and
 Paradox,
 the
 latter
 occurring
 very
 briefly
 
at
 the
 very
 beginning,
 before
 Hans
 shows
 the
 audience
 what
 these
 themes
 mean.
 

 
Christopher
 Nolan
 doesn’t
 even
 fully
 explain
 Mal’s
 death
 until
 the
 one
 of
 the
 
last
 times
 Paradox
 is
 used
 at
 02:04:56,
 when
 Cobb
 and
 Ariadne
 have
 found
 Mal
 in
 
Limbo
 and
 the
 last
 point
 has
 been
 told,
 that
 Cobb
 performed
 inception
 on
 Mal,
 
causing
 her
 to
 think
 that
 her
 world
 isn’t
 real.
 It
 cuts
 to
 the
 train
 about
 to
 run
 over
 
both
 of
 them
 before
 they
 escape
 from
 Limbo
 as
 Cobb
 tells
 Mal
 “the
 train
 speech”.
 
When
 they
 wake
 up
 finally,
 Paradox
 is
 playing.
 

 
An
 important
 feature
 of
 this
 theme
 occurs
 around
 1:56:45.
 This
 is
 the
 
Paradox
 theme
 that
 is
 included
 as
 part
 of
 Dream
 Within
 a
 Dream
 on
 the
 soundtrack.
 
Here,
 there
 essentially
 lives
 the
 same
 piece
 as
 Time,
 except
 it’s
 an
 un-­‐resolving
 

version.
 This
 was
 used
 for
 the
 sequence
 where
 Cobb
 and
 Ariadne
 walk
 through
 the
 
world
 that
 Cobb
 and
 Mal
 constructed
 together
 when
 they
 were
 first
 in
 Limbo.
 
However,
 since
 the
 story
 hasn’t
 met
 its
 resolution
 yet,
 neither
 does
 the
 music.
 The
 
music
 instead
 sounds
 mostly
 resolved,
 and
 heroic,
 but
 the
 seventh
 and
 eighth
 
chords
 (see
 above)
 have
 tensions
 inside
 of
 them
 that
 stop
 it
 from
 feeling
 at
 peace.
 
This
 continues
 throughout
 all
 of
 the
 action
 scenes
 of
 this
 sequence
 until
 1:59:40
 
when
 it
 calms
 down.
 This
 is
 important
 because
 it
 can
 be
 noted
 that
 Hans
 uses
 
dissonance
 to
 serve
 dramatic
 functions,
 mirroring
 the
 tension
 and
 resolution
 of
 a
 
film.
 

 
The
 last
 time
 the
 Paradox
 theme
 is
 used
 is
 at
 02:13:00
 where
 the
 whole
 crew
 
wakes
 up
 from
 the
 final
 dream,
 having
 succeeded
 at
 performing
 inception
 on
 Robert
 
Fischer.
 Here
 it
 finally
 becomes
 Time,
 which
 is
 the
 heroic-­‐sounding
 version
 of
 the
 
piece,
 which
 features
 lots
 of
 brass
 and
 strings,
 which
 play
 a
 happier
 version
 of
 the
 
theme.
 Every
 chord
 sequence
 except
 for
 one
 and
 possibly
 two
 resolves
 this
 time
 as
 
the
 movie
 is
 wrapped
 up
 and
 Cobb
 is
 finally
 able
 to
 return
 to
 America
 to
 see
 his
 
children.
 This
 switches
 back
 and
 forth
 between
 Time
 and
 the
 beginning
 of
 the
 
Paradox
 track
 and
 back
 to
 Time
 all
 the
 way
 until
 the
 credits
 start.
 

 
One
 Simple
 Idea
 

 
One
 relatively
 simple
 theme
 in
 the
 film
 that
 isn’t
 attached
 to
 anything
 heavy
 
is
 called
 One
 Simple
 Idea.
 This
 theme
 appears
 during
 generic
 action
 sequences
 and
 

more
 usually
 as
 the
 explanation,
 architecting,
 and
 planning
 theme.
 The
 entirety
 of
 
this
 theme
 is
 more
 stored
 in
 its
 sonic
 composition,
 and
 it’s
 very
 clearly
 evident
 that
 
it
 was
 dropped
 into
 certain
 places
 in
 the
 movie
 in
 almost
 its
 entirety.
 

 
The
 first
 place
 this
 was
 done
 is
 very
 early
 in
 the
 movie,
 at
 6:57.
 Here,
 Hans
 
uses
 it
 for
 a
 generic
 action
 cue
 while
 Cobb
 infiltrates
 Saito’s
 mind
 to
 steal
 some
 
documents.
 The
 same
 guitar
 riff,
 synths,
 and
 percussion
 are
 heard
 here
 as
 the
 
soundtrack
 and
 it
 lasts
 throughout
 the
 whole
 operation
 until
 Cobb
 is
 discovered
 
where
 Hans
 makes
 an
 immediate
 musical
 change
 when
 the
 lights
 are
 flipped
 on,
 
mirroring
 the
 drama.
 Here
 again,
 Hans
 is
 showing
 his
 skills
 concerning
 following
 the
 
plot
 musically.
 

 


 

 


 
The
 second
 time
 One
 Simple
 Idea
 shows
 up,
 it
 is
 once
 again
 dropped
 into
 

place
 with
 the
 whole
 piece
 running
 at
 24:41.
 This
 theme
 is
 used
 here
 for
 its
 more
 
normal
 function,
 where
 Cobb
 explains
 the
 concept
 of
 architecting
 dreams
 to
 Ariadne
 
and
 tests
 her
 by
 first
 having
 her
 draw
 a
 maze
 in
 one
 minute
 that
 takes
 him
 two
 
minutes
 to
 solve.
 This
 theme
 continues
 for
 an
 entire
 minute
 and
 a
 half
 before
 the
 
music
 stops.
 This
 musical
 stop
 is
 extremely
 important,
 because
 the
 effect
 that
 Hans
 
creates
 here
 is
 that
 as
 Cobb
 prepares
 to
 tell
 Ariadne
 that
 she’s
 dreaming
 and
 doesn’t
 

know
 it,
 the
 music
 stops,
 causing
 the
 audience
 to
 sober
 up
 attention-­‐wise,
 which
 is
 
exactly
 what
 the
 character
 Ariadne
 is
 about
 to
 do.
 This
 effect
 is
 heightened
 by
 the
 
now
 lack
 of
 music
 as
 she
 starts
 to
 panic.
 

 
When
 the
 team
 goes
 to
 plan
 their
 final
 dream
 architecture
 for
 the
 inception
 
of
 Robert
 Fischer,
 One
 Simple
 Idea
 gets
 dropped
 in
 again
 at
 47:23
 and
 plays
 again
 
just
 like
 before
 with
 all
 the
 same
 elements
 until
 48:28.
 

 
Once
 again
 as
 the
 team
 is
 planning
 at
 51:15
 what
 they’re
 going
 to
 do
 for
 the
 
last
 dream,
 this
 theme
 shows
 up.
 Here
 it’s
 dropped
 with
 all
 the
 same
 sounds
 as
 
before,
 but
 this
 time
 with
 some
 new
 string
 re-­‐harmonization
 that
 lay
 over
 the
 top
 of
 
the
 theme.
 Something
 important
 here
 that
 will
 be
 discussed
 later
 is
 that
 Hans
 has
 
taken
 parts
 of
 another
 theme,
 from
 Mombasa,
 and
 added
 them
 to
 this
 cue
 because
 
elements
 of
 the
 plot
 here
 that
 have
 come
 from
 Mombasa
 in
 the
 movie
 are
 present
 
and
 are
 being
 discussed
 by
 the
 characters
 that
 joined
 the
 team
 from
 Mombasa.
 

 

 

At
 01:00:46,
 something
 very
 interesting
 happens.
 We
 get
 the
 percussion
 

synths
 from
 One
 Simple
 Idea
 without
 the
 guitar
 riff.
 Then
 an
 additional
 synth
 enters
 
with
 a
 new
 melody.
 But
 as
 the
 action
 of
 this
 scene,
 in
 which
 Saito
 tells
 Cobb
 that
 he
 
can
 make
 one
 phone
 call
 during
 the
 plane
 to
 allow
 him
 through
 security,
 all
 of
 a
 
sudden
 the
 One
 Simple
 Idea
 guitar
 riff
 comes
 in.
 From
 this
 scene,
 it’s
 much
 more
 
obvious
 that
 all
 of
 these
 parts
 exist
 as
 separate
 elements
 which
 Hans
 is
 mixing
 up
 to
 
have
 more
 music.
 This
 way,
 the
 whole
 film
 uses
 very
 similar
 elements,
 which
 gives
 it
 

a
 more
 homogenous
 feeling.
 This
 kind
 of
 mixing
 also
 happens
 again
 at
 01:28:52
 
where
 you
 only
 have
 the
 guitar
 part
 from
 One
 Simple
 Idea
 and
 its
 complete
 re-­‐
harmonization
 with
 strings.
 

 
Mombasa
 

 
The
 next
 theme
 that
 will
 be
 explored
 is
 called
 Mombasa
 on
 the
 soundtrack,
 
with
 the
 name
 given
 to
 it
 because
 it
 is
 primarily
 the
 action
 cue
 that
 occurs
 when
 
Cobb
 is
 being
 chased
 in
 Mombasa.
 This
 is
 primarily
 a
 theme,
 however,
 as
 shown
 
below:
 

 
Mombasa
 melody:


 

 

 

This
 theme
 is
 what
 Hans
 uses
 to
 refer
 back
 to
 the
 geographic
 location
 of
 

Mombasa
 after
 the
 characters
 leave
 the
 place.
 Later
 in
 the
 movie,
 when
 all
 of
 the
 
characters
 from
 Mombasa
 are
 present,
 Hans
 will
 pull
 elements
 of
 this
 theme
 back
 up
 
within
 the
 mix
 of
 whatever
 is
 going
 on
 to
 allude
 to
 these
 characters’
 origin.
 

 
The
 main
 body
 of
 this
 theme
 happens
 at
 37:14.
 What’s
 curious
 here
 is
 that
 
the
 cuts
 of
 the
 movie
 all
 fall
 on
 beat
 with
 the
 piece,
 which
 means
 that
 the
 movie
 
editors
 must
 have
 had
 a
 temporary
 music
 track
 that
 they
 were
 using
 for
 editing
 

purposes
 and
 that
 Hans
 matched
 the
 tempo
 of
 this
 track
 so
 that
 all
 the
 scenes
 are
 
cut
 at
 the
 same
 rate
 as
 the
 music.
 Hans
 is
 also
 proving
 to
 be
 a
 master
 of
 entry
 and
 
exit
 with
 his
 cues,
 as
 this
 long
 cue
 ends
 with
 a
 string
 sustain
 that
 fades
 out
 under
 
crowd
 noise.
 He
 does
 this
 kind
 of
 thing
 a
 lot,
 hiding
 the
 entrances
 and
 exits
 of
 his
 
music
 under
 the
 sound
 effects.
 

 
Before
 this
 cue
 even
 happens,
 however,
 at
 35:05
 Hans
 introduces
 some
 of
 the
 
synth
 sounds
 and
 the
 melody
 that
 will
 show
 up
 in
 the
 next
 cue,
 which
 again
 make
 it
 
seem
 like
 he
 created
 the
 piece
 of
 music
 in
 advance,
 and
 since
 he
 knew
 where
 it
 was
 
going,
 he
 alluded
 to
 it
 in
 advance.
 

 
Later,
 at
 41:22
 Hans
 begins
 mixing
 in
 elements
 of
 Mombasa
 under
 Old
 Souls.
 
This
 happens
 because
 Ariadne
 and
 Arthur
 were
 having
 a
 conversation
 where
 Arthur
 
explains
 the
 condition
 of
 Cobb’s
 relationship
 with
 Mal,
 but
 the
 camera
 cuts
 back
 to
 
Mombasa,
 where
 Cobb
 is
 currently.
 Hans
 doesn’t
 stop
 Old
 Souls
 playing
 here
 and
 
manages
 to
 create
 some
 continuity
 between
 the
 two
 scenes
 while
 also
 
acknowledging
 the
 change
 between
 the
 scenes
 by
 hitting
 the
 Mombasa
 elements
 as
 
soon
 as
 the
 scene
 changes.
 

 
Another
 example
 of
 this,
 yet
 extremely
 subtle,
 is
 that
 Hans
 mixes
 in
 the
 low
 
string
 melody
 of
 Mombasa
 (precisely
 1:08
 on
 the
 soundtrack
 for
 Inception)
 into
 One
 
Simple
 Idea,
 which
 has
 been
 playing
 since
 47:25.
 This
 would
 be
 because
 the
 one
 
who
 is
 explaining
 the
 mission,
 hence
 One
 Simple
 Idea
 is
 playing,
 is
 Eames,
 who
 has
 

joined
 the
 team
 from
 Mombasa,
 so
 the
 audience
 receives
 a
 sort
 of
 hint
 of
 the
 
Mombasa
 theme
 inside
 of
 the
 usual
 planning
 or
 dream-­‐architecting
 theme.
 

 
This
 theme
 is
 mixed
 in
 several
 more
 times
 at
 52:11,
 when
 the
 Mombasa
 
characters
 are
 discussing
 the
 dream
 that
 they’re
 architecting,
 over
 One
 Simple
 Idea
 
again
 but
 re-­‐harmonized.
 It’s
 also
 used
 at
 53:45
 again
 in
 the
 strings
 over
 a
 sort
 of
 re-­‐
pitched
 One
 Simple
 Idea
 again.
 At
 this
 point,
 the
 characters
 are
 discussing
 the
 plan
 
to
 intercept
 Robert
 Fischer
 mid-­‐flight.
 It’s
 not
 clear
 here
 whether
 this
 is
 the
 same
 
One
 Simple
 Idea
 but
 with
 transposed
 audio,
 as
 it
 could
 be
 possible
 that
 they
 
recorded
 two
 separate
 versions,
 just
 in
 case
 they
 needed
 to
 use
 it
 in
 several
 keys.
 

 
Just
 like
 One
 Simple
 Idea
 had
 been
 repurposed
 at
 the
 beginning
 of
 the
 movie
 
to
 be
 an
 action
 sequence
 cue,
 Mombasa
 gets
 used
 a
 second
 time
 for
 a
 different
 action
 
cue
 at
 01:22:16
 as
 the
 characters
 are
 trapped
 inside
 of
 a
 warehouse
 inside
 of
 
Fischer’s
 dream
 and
 have
 to
 fight
 off
 his
 subconscious.
 This
 cue
 is
 also
 long
 like
 the
 
major
 cue
 that
 happens
 in
 the
 actual
 city
 of
 Mombasa.
 

 
Lastly
 for
 this
 theme,
 at
 1:33:30,
 Ariadne
 and
 Arthur
 are
 talking
 about
 Yusuf,
 
the
 chemist,
 waking
 them
 up
 from
 the
 level
 of
 the
 dream
 that
 they’re
 in.
 Hans
 very
 
cleverly
 sneaks
 in
 the
 Mombasa
 theme
 because
 the
 characters
 are
 talking
 about
 the
 
chemist
 from
 Mombasa.
 

 

 

528491
 

 
The
 last
 theme
 we
 will
 explore
 is
 called
 528491.
 This
 name
 is
 derived
 from
 
the
 number
 that
 Cobb
 forces
 Robert
 Fischer
 Jr.
 to
 make
 up
 when
 they
 kidnap
 him
 in
 
his
 dream.
 528491
 is
 more
 of
 a
 texture
 than
 a
 melodic
 theme,
 so
 it’s
 much
 more
 
difficult
 both
 to
 remember
 and
 to
 recognize
 when
 it’s
 being
 used.
 

 
Hans
 does
 perhaps
 the
 most
 dramatically
 clever
 thing
 with
 this
 theme
 than
 
the
 others
 that
 have
 been
 explored
 in
 this
 paper.
 This
 theme
 is
 used
 more
 towards
 
the
 second
 half
 of
 the
 movie
 after
 the
 hour
 mark
 simply
 because
 the
 number
 hasn’t
 
even
 been
 invented
 yet,
 however
 he
 first
 puts
 the
 theme
 in
 a
 place
 where
 no
 one
 
might
 recognize
 it,
 which
 is
 the
 very
 first
 time
 that
 we
 see
 Robert
 Fischer
 Sr.
 laying
 
in
 his
 sickbed
 at
 46:10.
 This
 happens
 when
 Eames
 is
 told
 to
 use
 his
 connections
 
when
 the
 team
 is
 planning
 their
 final
 dream
 inception.
 Eames
 secures
 himself
 a
 
position
 as
 one
 of
 Robert
 Fischer
 Jr.’s
 staff
 members
 and
 is
 able
 to
 both
 sit
 in
 a
 
meeting
 he
 has
 and
 to
 look
 into
 the
 room
 when
 it’s
 opened
 to
 see
 Robert
 Fischer
 Sr.
 
interact
 with
 Robert
 Fischer
 Jr.
 
 

 
This
 all
 happens
 very
 quickly,
 but
 the
 amazing
 thing
 that
 Christopher
 Nolan
 
achieves
 here
 is
 that
 he
 shows
 Robert
 Fischer
 Sr.
 knocking
 over
 a
 picture
 that
 
Robert
 Fischer
 Jr.
 has
 placed
 beside
 his
 bed.
 On
 the
 picture
 is
 Robert
 Fischer
 Jr.
 
holding
 a
 paper
 windmill
 as
 a
 kid.
 This
 is
 important
 because
 in
 the
 final
 dream,
 in
 
order
 to
 create
 inception
 of
 the
 idea
 that
 Robert
 Fischer
 Jr.
 shouldn’t
 try
 and
 be
 like
 

his
 dad,
 Eames
 places
 the
 paper
 kite
 that
 he
 saw
 in
 the
 picture
 inside
 of
 the
 drawer
 
beside
 his
 dad
 on
 top
 of
 a
 new
 will.
 This
 is
 a
 brilliant
 storytelling
 detail
 that
 is
 very
 
difficult
 to
 see
 because
 it’s
 fast.
 

 
Hans
 places
 528491
 here
 first
 because
 it
 has
 to
 do
 with
 the
 second
 half
 of
 the
 
story
 and
 with
 the
 final
 inception,
 as
 when
 Robert
 Fischer
 Jr.
 puts
 the
 number
 
528491
 into
 the
 wall,
 he
 will
 be
 able
 to
 access
 a
 room
 which
 is
 the
 very
 copy
 of
 this
 
room
 the
 audience
 sees
 in
 order
 to
 receive
 the
 inception.
 

 
This
 theme
 is
 used
 again
 at
 1:53:50
 because
 at
 this
 point,
 their
 hopes
 of
 
inception
 just
 died
 when
 Robert
 Fischer
 is
 killed
 by
 Mal.
 Ariadne
 comes
 up
 with
 the
 
idea
 that
 if
 they
 follow
 him
 into
 limbo,
 they
 can
 save
 him
 and
 still
 perform
 inception.
 
It
 makes
 sense
 that
 since
 their
 hope
 for
 inception
 becomes
 alive
 again,
 this
 theme
 
would
 be
 pulled
 into
 the
 mix
 as
 it
 relates
 closely
 to
 the
 very
 event
 of
 inception
 in
 
Fischer’s
 mind.
 

 
Lastly,
 when
 Robert
 Fischer
 is
 revived
 and
 enters
 the
 final
 chamber
 at
 
02:09:13,
 at
 first
 the
 music
 stops.
 Hans
 Zimmer
 in
 this
 movie
 uses
 no
 music
 for
 big
 
plot
 points
 of
 revelation
 and
 also
 for
 scary
 scenes
 like
 when
 Ariadne
 visits
 Cobb
 in
 
his
 “dream
 prison”.
 But
 here
 the
 very
 beginning
 of
 the
 528491
 theme
 starts
 playing,
 
bringing
 the
 theme
 full
 circle,
 since
 its
 establishment
 an
 hour
 and
 23
 minutes
 ago.
 

 

In
 summation,
 Hans
 Zimmer
 has
 masterfully
 woven
 the
 score
 to
 follow
 this
 
epic
 tale
 of
 Christopher
 Nolan’s.
 It
 is
 clear
 after
 analyzing
 five
 of
 the
 themes
 present
 
in
 the
 movie,
 that
 music
 editing
 has
 been
 done
 to
 reuse
 the
 material
 which
 creates
 a
 
more
 homogenous
 product,
 as
 it
 creates
 a
 pool
 of
 sounds
 that
 are
 similar
 in
 nature,
 
and
 even
 are
 in
 the
 same
 couple
 of
 keys
 so
 that
 transitions
 are
 easy.
 It’s
 worth
 
noting
 as
 well,
 that
 in
 the
 credits,
 there
 are
 four
 separate
 music
 editors
 that
 are
 
given
 credit
 on
 the
 movie.
 Also,
 each
 of
 these
 themes
 are
 set
 up
 and
 referred
 back
 to,
 
which
 even
 helps
 sow
 them
 into
 the
 minds
 of
 the
 audience
 subconsciously
 and
 gives
 
each
 of
 them
 meaning.
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Finally,
 here’s
 a
 list
 of
 the
 music
 credits
 from
 the
 movie:
 
Music
 by
 Hans
 Zimmer
 
Supervising
 Music
 Editor
 –
 Alex
 Gibson
 
Music
 Editor
 –
 Ryan
 Rubin
 
Assistant
 Music
 Editors
 –
 Peter
 Oso
 Snell,
 Mike
 Higham
 
Score
 Produced
 and
 Additional
 Music
 by
 Lorne
 Balfe
 
Ambient
 Music
 Design
 –
 Mel
 Wesson
 
Synth
 Programming
 –
 Hans
 Zimmer,
 Howard
 Scarr
 
Guitar
 –
 Johnny
 Marr
 
Orchestrator
 –
 Bruce
 L.
 Fowler
 
Orchestra
 Cunducted
 by
 –
 Matt
 Dunkley
 
Digital
 Instrument
 Design
 –
 Mark
 Wherry
 
Music
 Score
 Consultant
 –
 Gavin
 Greenaway
 
Score
 Coordinator
 –
 Andrew
 Zack
 
Score
 Recorded
 by
 –
 Geoff
 Foster
 
Score
 Mixed
 by
 –
 Alan
 Meyerson